Laura - Lluís Llach

I avui que et puc fer una can‡¢And today that i can do a song for you

recordo quan vas arribar I remember when you came

amb el misteri dels senzills, with mistery of the simples

els ulls inquiets, el cos altiu, uneasy eyes, proud body,

i amb la rialla dels teus dits and with the laugh of your fingers

vares omplir els meus records you filled my memories

amb cada nota del teu nom, Laura.

with every note of your name, Laura.

M'‚s tan dif¡cil recordar It’s so hard for me to remember

quants escenaris han sentit how many stages felt

la nostra angoixa per l’avui our affliction for today

la nostra joia pel dem… our joy for tomorrow…

a casa, enmig de tants companys, at home, between so much friends,

o a un trist exili mar enll…, or in a sad exile sea away,

mai no ha mancat el teu alŠ, Laura.

we’ve always had your breath, Laura.

I si l’atzar et porta lluny, And if hazard takes your far

que les deus et guardin el cam¡, may the gods protect your path,

que t’acompanyin els ocells, may the birds walk with you,

que t’acaronin els estels, may the stars caress you,

i en un rac¢d'aquesta veu, and in a room of this voice,

mentre la pugui fer sentir, while I could make it heard,

hi haur… amagat sempre el teu so, Laura.

your sound will always be hidden, Laura.

Iavui que et puc fer una can‡¢En vandaag kan ik een lied voor je doen

recordo quan vas arribar Ik herinner me toen je kwam

amb el misteri dels senzills, met mysterie van de simpelen

els ulls inquiets, el cos altiu, ongemakkelijke ogen, trots lichaam,

i amb la rialla dels teus dits en met de lach van je vingers

vares omplir els meus records je vulde mijn herinneringen

amb cada nota del teu nom, Laura.

met elke noot van je naam, Laura.

M'‚s tan diff¡cil recordar Het is zo moeilijk voor mij om te onthouden

quants escenaris han sentit hoeveel fasen werden gevoeld

la nostra angoixa per l'avui onze ellende voor vandaag

la nostra joia pel dem... onze vreugde voor morgen...

een casa, enmig detants companys, thuis, tussen zoveel vrienden,

o a un trist exili mar enll ..., of in een trieste ballingschapszee ver weg,

mai no ha mancat el teu alŠ, Laura.

we hebben altijd je adem gehad, Laura.

I si l'atzar et porta lluny, En als het gevaar je ver brengt

que les deus et guardin el cam¡, mogen de goden je pad beschermen,

que t'acompanyin els ocells, mogen de vogels met je wandelen,

que t'acaronin els estels, mogen de sterren je strelen,

i en un rac¢d'aquesta veu, en in een kamer van deze stem,

mentre la pugui fer sentir, terwijl ik het kon laten horen,

hallo haur... amagat semper el teu dus, Laura.

je geluid zal altijd verborgen blijven, Laura.